No és qualsevol la carta que llancem a la mar en l’ampolla d’un llibre. Ni és la d’un llibre qualsevol ampolla. Ni es llença així només, com si no res, com qui no vol la cosa, a la mar. Té la seva cerimònia, la seva avarada, la seva (les seves) presentació (ns), el seu eco als mitjans, la resposta d’altres cartes que - en forma d’entrevista, notícia, ressenya o reflexió, article o assaig – a partir de la seva lectura alguns volen escriure. S’escriu un llibre sobre tot per a que el llegeixin; i també per inspirar l’escriure. S’escriu com a resposta, com a reflex, del que la vida en nosaltres escriu, com va ser el cas de Rambles de la vida, escrites com a resposta, reacció, invocació davant l’atemptat a les Rambles el 17 d’Agost de 2017, com ja us explicava en la carta a l’ampolla en què us les presentava en aquesta web. Constitueix una satisfacció que hagin vist la llum per ser entre nosaltres aquest disset d’Agost, quart aniversari de l’atemptat, i compartir ara amb vosaltres el camí que han fet, el que han ramblejat per la vida d’ençà de llur presentació a Barcelona i a Andorra, respectivament el 14 i el 15 de Juliol.
Es concibeix i es fa la presentació d’un llibre per donar-ho a conèixer als lectors, al públic; i, nogensmenys, alhora serveix per donar-ho a conèixer a l’autor. Car, d’un costat, res no hi ha, per sintetitzar un llibre, definir la seva essència, com quan tens que decidir què dius sobre ell quan el presentes en públic per primera vegada. I, d’un altre, el presenten els presentadors al públic; però també a l’autor. Són d’alguna manera els padrins de bateig, i alhora els lectors, els interlocutors primers; i la seva mirada completa la de l’autor, li descobreix perspectives, angles, que potser ell mateix no havia vist, vida de la papallona sortida de la crisalida, que vola el seu vol. Li donen l’eco primer, que pot condicionar la percepció dels que vindran desprès, del seu missatge, la resposta primera de la carta a l’ampolla arribada a la riba de l’illa – les illes – d’un altre – uns altres. I això, tant més i especialment quan els presentadors són també escriptors i poetes que coneixen la resta de la teva obra, i poden apropar-se al llibre en la perspectiva del conjunt d’aquesta, com ha sigut el cas de Carles Duarte i Àlex Susanna a la presentació a Barcelona i el de Josep Dallerès i Manel Gibert a la presentació a Andorra. Serveixin aquestes línies per agrair-los la seva participació, i especialment el diàleg poètic, creador i creatiu amb que han acompanyat la meva obra poètica, que en la presentació d’aquestes Rambles de la vida continua i es reflecteix, i la perspectiva que sobre elles ens aporten i comparteixen, com podeu veure, junt amb la meva intervenció de presentació iniciàtica, adaptada a cada cas, i lectura de part del poema, als vídeos de la presentació a Barcelona i de la presentació a Andorra, als que podeu accedir clicant els links.
Unes aproximacions a l’obra en la seva presentació que, en el cas de Josep Dallerès, es complementa amb l’article “Les Rambles de la Vida”, publicat a la seva columna al Diari d’Andorra, i en el de Manel Gibert amb l’article “Poema rambla”, publicat a la seva al diari BonDia, que us invito a llegir clicant el link als seus títols, com la resta de referències que mencionaré.
Suscita la lectura, el coneixement d’un llibre, la seva publicació, el per què, per a què i com del seu escriure, propòsit i sentit, preguntes que els periodistes pregunten a les entrevistes que fan a l’autor, com la que Vicenç Sanclemente – amb qui ens hem creuat pel món en els nostres camins com a diplomàtic i com a corresponsal – em va fer, arran de la presentació a Barcelona, al programa “En directe” a Ràdio 4-RNE. O com la que em va fer EFE, i va publicar La Vanguardia el 18 de Juliol, “Manuel Montobbio invoca un homenaje poético-vital a las Rambles de la vida”; o la que em va fer Mireia Reynal per al Diari d’Andorra, “La poesia serveix per expressar tot allò que no pot expressar la raó”. Preguntes i reflexions que porten també a Toni Polo Bettonica a oferir-nos a El País la seva aproximació a l’obra sota el títol “Las Ramblas, un torrente de vida tras los atentados”, que News Europe ha publicat també en anglès sota el títol “Rambles de la vida: Las Ramblas, a flood of life after the attacks”. O l’interès informatiu, com al que als seus telenotícies la Radiotelevisió d’Andorra li ha dedicat amb ocasió de la presentació a Andorra i de l’aniversari de l’atemptat aquest 17 d’Agost.
.jpg)
Ocasió, també, amb la que m’ha entrevistat el programa “El Badiu” de Ràdio 4/RNE, així com RNA (Ràdio Nacional d’Andorra/RTVA) al programa “Obert per vacances”, i per la que la Newsletter de l’Associació de Becaris de La Caixa ha publicat l’entrevista – en català, en castellà i en anglès - que m’ha fet com a membre d’ella. Arriben així amb aquests testimonis, aquests ecos, les Rambles de la vida al primer aniversari de l’atemptat a les Rambles, en resposta i davant el qual van ser escrites, del seu ramblejar per la vida. A la secció a elles dedicades en aquesta web teniu també els links compartits en aquesta carta a l’ampolla, i a ella anirem incorporant les referències de que vagi sent objecte.
Deia a les “Claus per ramblejar per les Rambles de la vida”, l’assaig introductori al poema en el llibre que us compartia a l’anterior carta a l’ampolla sobre elles, que “Han passat i passaran per les nostres vides moltes tardes del disset d'Agost, com han passat i passaran moltes altres tardes, i matins i nits, de qualsevol altre dia de l'any; però cap altra serà la del disset d'Agost com la del disset d’Agost del dos mil disset a les Rambles, com en cap altra vam ser i som tots a les Rambles...”, o, potser millor dit, van ser com mai en nosaltres les Rambles. I perquè ho són, perquè volem que hi siguin, per a que hi siguin, cap dia millor per a compartir-vos aquest ramblejar de les Rambles de la vida per la vida, per fer-nos-les i fer-vos-les presents, fer-les presents, que aquest primer disset d’Agost desprès de que hagin vist la llum de la lletra impresa. Per invitar-vos a llegir-les, amb l’esperança de que ens inspirin, us inspirin, per fer entre tots, enfront de les Rambles de la mort, les Rambles del dolor, les Rambles de la vida, les Rambles de l’amor. Car la millor presentació, la millor captació d’una obra literària, és la que s’obté al llegir-la. A l’espera i amb l’esperança de que ho feu, mentrestant us comparteixo aquesta invocació als àngels de les Rambles a que va donar lloc el que va passar a les Rambles avui fa quatre anys, que d’elles forma part, i les dona sentit i direcció. Que ens inspirin per donar entre tots vida a les Rambles de la vida.
Rambles
dels àngels
àngels
de les Rambles:
digueu-nos
com són les vostres
Rambles
què fèieu
on éreu
què sentireu
la tarda
del disset de Agost
digueu-nos
com curar
la nostra ànima
d’ençà
ferida…
com fer
com seguir fent
d’aquestes
Rambles
del dolor
les Rambles
de la vida
les Rambles
de l’amor.
Àngels
de les Rambles:
veniu amb nosaltres
viviu amb nosaltres
aquestes Rambles
del dolor
inspireu
les paraules
il·lumineu
les espelmes
que hi deixem
a les Rambles
inspireu també
aquest poema
ajudeu-nos a allunyar
de nosaltres
aquestes Rambles
de la mort
aquestes Rambles
de l’horror
aquestes Rambles
del dolor.
Àngels
de les Rambles
que ploreu
en silenci
esglaiats
mars
de tristesa
i aparteu
de nosaltres
la resignació
en aquest passeig
esglaiat
per les Rambles
altar
per les Rambles
poema
per les Rambles
oració
per les víctimes
de la tarda
del disset d’Agost
per les Rambles
de les infinites
manifestacions
d’amor
de vida
de llum
de l’ànima
davant
la brutalitat
l’odi
les creences
o idees
que deshumanitzen
persones
i enceguen
l’ànima
acompanyeu-nos
en aquest via crucis
per les Rambles
aquest dissabte
vint-i-sis d’Agost
de dos mil disset.
Infinites són
les Rambles
del dolor
infinit
el silenci
infinites
las llàgrimes
que ploren
les ànimes
infinites
les espelmes
que il·lumina
l’esperança.
Rambles
de les preguntes
sense resposta
Rambles
dels móns
somniats
que entre tots podem fer
possibles
si volem que siguin
el món
el món
que travessen
les Rambles
Rambles
de les paraules
que expressen
el convenciment
del que som
la fe
en l’ésser humà
que som tots
Rambles
del poemes
d’amor
als éssers estimats
Rambles
del poemes
que expressen
las ferides
de l’ànima
Rambles
on canta
el Liceu
el silenci
que ploren
els que passen
per elles
i en silenci toca
la música
que commou
las ànimes
Rambles
de les espelmes
Rambles
dels peluixos
als fanals
als arbres
a les parades
a l’aire
que respirem…
Font
de Canaletes
font
de vida
font
de trobada
font
de Barcelona
font
de la qual brolla
el millor
de nosaltres
de cadascun
de tots.
Volies Federico
que fossin
les Rambles
l’únic carrer
que no acabés
mai:
mai acabaran
mentre brolli
de llur dolor
la teva poesia
completa
(que algú
ha deixat
entre les flors
i les espelmes
com a ofrena
davant la font
de Canaletes).
Rambles
de García Lorca
Rambles
dels poetes
Rambles
de tots
els que seguirem
fent
les Rambles
de la vida
les Rambles
de l’amor.
No acaben
les Rambles
a la Plaça de Catalunya,
ni van a morir
al mar:
se’ns fiquen
endins,
i per sempre
ens travessen
l’ànima.
Infinites
Rambles
infinites vides
a les Rambles
viscudes
infinita vida
de les Rambles
a les Rambles
infinites vides
i totes
una.
Car som
a les Rambles
tots
el mateix,
fascinació
compartida
de ser
l’altre
de ser
en l’altre
de que l’altre sigui
en tu
de compartir la joia
de viure
i de ser
a les Rambles
de ser part
del tot
que no solament
no sols
som
que no podria ser
sense nosaltres.
Se’ns fiquen
les Rambles
endins
sí,
i ens travessen
l’ànima,
o ànima
endins
ens les fiquem,
on ningú pugui
ferir-les
ni fer-les mal
on a ningú deixarem
que ens impedeixi
seguir fent
les Rambles
de la vida
seguir fent
les Rambles
de l’amor.
Ànima endins
ens les fiquem
sí
per poder treure-les
fora
quan no hi som
en elles
o en nosaltres
en qualsevol moment
en que necessitem ser
a les Rambles
i ser
nosaltres.
En qualsevol moment
sí
i especialment
ara
després d’aquesta tarda
en front d’aquesta tarda
davant aquesta tarda
del disset d’Agost
davant
aquestes Rambles
del dolor
aquestes Rambles
de l’horror
més que mai
ara
treure-les
com en aquest
poema
que no és un
poema
és una
invocació
perquè miris
ànima endins
de tu
d’ànima endins
treguis
traguem
totes
les Rambles
de l’ànima
les Rambles
de la vida
les Rambles
de l’amor
les Rambles
que som.
.jpg)