Amb ocasió de la publicació de Stylites d’Andorre – edició francesa d’Estilites d’Andorra de Manuel Montobbio, traduïda de l’original en català per Josep Enric Dallerès – Anem Editors i l’Ambaixada d’Espanya a Andorra van organitzar, amb la col·laboració de l’Ambaixada de França a Andorra, la Societat Andorrana de Ciències, la Llibreria La Trenca i Arthotel, la seva presentació i lectura a Andorra, que va tenir lloc el 28 de Gener de 2025 a la Sala d’Actes de l’Ambaixada d’Espanya a Andorra. Desprès de la benvinguda i introducció de l’Ambaixador d'Espanya Carles Pérez-Desoy i de l'Encarregat de Negocis a.i. de França Thibault Houspuc, aquesta va comptar amb les intervencions sobre l'obra de Josep Enric Dallerès, del poeta Manel Gibert i de l’autor, seguides per la lectura seleccionada de la primera part, "Estilites d'Andorra" alternativament en francès per Dúnia Ambatlle i en català per Manel Gibert, i sencera de les set "Reflexions dels Estilites" de la segona alternativament en francès, català i castellà per ells i per Josep Enric Dallerès i Manuel Montobbio, donant-li així vida en les tres llengües en que ha vist la llum, en català i en castellà de la ploma de l'autor, i en francés en la traducció de Josep Enric Dallerès des de l'original català.
Copsen els Estilites d’Andorra el vapor de la vida viscuda a Andorra, la seva quotidianitat i la seva extraordinarietat, i alhora la quotidianitat i la extraordinarietat dels “set poetes” estilites d’en Jaume Plensa, en un diàleg entre escultura i poesia en llur comú camí de cerca de l’ànima universal a través d’Andorra i de la vida, viatge amb ells i en ells envers un mateix i cap a la resposta a les qüestions que amb llurs reflexions ens susciten, claus per obrir la porta del l’ànima i trobar-nos a nosaltres mateixos. Inspirats per l’experiència andorrana de l’autor, van veure la llum en català i en castellà el 2019, publicats respectivament per Pagès Editors i Editorial Milenio. Amb la seva traducció al francès per Josep Enric Dallerès i la seva publicació per Anem Editors, Stylites d’Andorre s’uneix a Estilites d’Andorra i Estilitas de Andorra i inicien en aquest acte el seu recorregut.
Per als que no vau poder assistir, o vulgueu reviure'l, us comparteixo supra el vídeo de l'acte; o si, preferiu, clicant aquest link, el de lectura a quatre veus. Aquesta presentació i lectura a Andorra va tenir el seu reflex als mitjans de comunicació, com ara les entrevistes que em van fer el Diari d'Andorra i la Radiotelevisió d'Andorra RTVA, l'article que Manel Gibert va publicar al diari Bondia amb el títol de "Triangle virtuós", que sintetiza en bona mesura el plantejament de la seva intervenció, o la cobertura que va fer de l'acte la revista Dona Secret. S'uneixen aquestes referències a totes aquelles de les que l'obra ha estat objecte en les seves edició en català i en castellà, que podeu veure cliclant en el títol en cada idioma la primera vegada que es menciona.
Cada llegua implica, com ens deia Wittgenstein, una Weltanschaaung, una visió del món. Inspira les meves cartes a l'ampolla la reflexió de Schloterdijk a Normas para el parque humano, quan ens deia que la cultura es conforma per les cartes que escribim als amics, car en definitiva amics són els qui ens llegeixen, amics són dels qui llegim. Cada llengua és una de les freqüencies en què emet Ràdio Humanitat: quan una obra neix en ella, pot potencialment arribar a tots els que la parlen, els que pensen, somnien, estimen i viuen en ella. Senyalo a l'assaig introductori de l'edicio francesa que sentia que, en certa manera, aquests Estilites d'Andorra no estaven complets sense haver vist la llum també en francès. Perquè Andorra, que té el català com a única llengua pròpia i oficial, mira i es projecta tant cap a Espanya com cap a França, i per a tots dos, vol estar present en la seva ànima, en el seu imaginari col·lectiu. Potser per això, un cop havien vist la llum originàriament en català i castellà, vaig sentir que em cridaven a néixer també en francès, així com Andorra a la qual havia volgut fer-los presents com a regal a canvi de tot el que em donava, per l'eternitat dels moments, dels temps viscuts en ella. Ho vaig sentir; i també Josep Dallerès, que, com a traductor i editor ha fet posible que aquests Stylites d'Andorre hagin vist la llum: vagi tot el meu agraiment. Vaig concloure aquesta presentació i lectura a Andorra de Stylites d'Andorre amb la reflexió de que, així com quan els Estilites d'Andorra van veure la llum en català, van nèixer potencialment per la desena de millons de persones que parlem català, i quan els Estilitas de Andorra van veure la llum en castellà, van nèixer potencialment per als centenars de milions de persones que parlem castellà, amb la seva publicació i amb aquesta presentació i lectura neixen els Stylites d'Andorre potencialment per als centenars de millons de persones que parlem francés. Ha dit en més d'una ocasió Jaume Plensa que quan dos dels estilites es posen a la nit alhora del mateix color, és perquè s'estan comunicant. Podem a partir d'ara llegint-los en català, comunicar-nos amb l'estilita vermell de la portada de l'edició en català; llegint-los en castellà, comunicar-nos amb l'estilita blanc de la portada de l'edició en castellà; llengint-los en francés, comunicar-nos amb l'estilita verd de la portada de l'edició en francés. Com a cartes a l'ampolla en aquesta ampolla les fico, i la lleço al mar de la web amb l'esperança de que a la vostra riba arribin, de que siguin pas del camí de tres mil llegues que els Estilites d'Andorra poden a partir d'ara recórrer en les tres llengües en les que Andorra es viu, es sent i es somnia; amb l'esperança, sobre tot, de que en qualsevol d'elles ens guiïn en el camí en cerca de l'ànima, ens mostrin la clau que obre l'armari de les set claus, i amb les seves reflexions ens il·luminin.
