RÀDIO HUMANITAT

 

Com donar veu a la humanitat?. Què ens diria si ens parlés en aquests temps de pandèmia del COVID-19?. Quines són les seves implicacions i reptes per a la nostra comuna condició humana?. Com no assumir aquesta per abordar-los?. Com assumir-la?. Què ens diu l'ésser humà que som tots i cada un, cadascuna?.

Ens porten aquestes preguntes a la reflexió sobre la identitat. Necessitat essencial de l'ésser humà, identitat única, una i que es viu com un tot; i a el temps compartida, col·lectiva. Per això múltiple, definida per diverses pertinences: llur combinació la fa precisament, per a cada un de nosaltres, única.

Per intentar explicar-me-la i explicar-la, he vingut utilitzant en la meva obra assagística des del meu llibre Salir del Callejón del Gato. La deconstrucción de Oriente y Occidente y la gobernanza global, junt amb la de la nau espacial Terra destí futur en que viatgem tots, la metàfora de comparar les diferents identitats col·lectives amb emissores o freqüències de ràdio que captem en comú amb aquells amb qui les compartim. Entre elles, junt amb elles i sobre elles, la de la nostra comuna condició humana.

Identitat que pot ser presó, i que pot ser alliberament. I per a això només pot ser-ho des de la llibertat. Repte de pensar-la, de repensar-que plantejava així a Salir del Callejón del Gato:

¿Cómo asumir las asociaciones involuntarias, separar lo religioso de lo identitario o superar su unión forzosa, “laicizar” la laicidad y hacer de ella la base de la convivencia de todas las religiones, espiritualidades e identidades en la nave espacial Tierra?.

Repensando, también, la identidad. Promoviendo, como nos dice Maalouf en Les identités meutrières (1998: 114-115), “la emergencia de una nueva aproximación a la noción de identidad. Una identidad que sería percibida como la suma de todas nuestras pertenencias, y en el seno de la cual la pertenencia a la comunidad humana iría adquiriendo cada vez más importancia hasta convertirse un día en la principal, sin anular por ello nuestras múltiples pertenencias particulares”.

Identidad sólo posible desde la libertad frente a ella, frente a la adscripción identitaria o civilizacional. Libertad de cada individuo, para empezar libertad de pensar, de recurrir libremente a la razón y al corazón, de definir nuestro camino y la prioridad relativa de nuestras pertenencias y asociaciones voluntarias e involuntarias, de hacer de los prejuicios juicios y lo inconsciente consciente.

Concibiéndonos, a nosotros mismos y al otro, de alguna manera como radios con diferentes emisoras o frecuencias. Algunas de las sintonías que captemos estarán en el mismo idioma, o emitirán programas de interés común, y formaremos un nosotros con aquellos que puedan comunicarse o recibir esa frecuencia. Aquellos en unos casos unos y en otros otros, frecuencias o sintonías generalmente conformadoras de nosotros particulares en el nosotros global. Sin embargo junto a ellas, entre ellas, al menos una frecuencia global, una emisora común, sintonía que podamos captar todos, para la comunicación de la humanidad común para la común navegación en la nave espacial Tierra destino futuro. Con una programación, también, a definir y construir en común. Necesidad y reto de construirla, de aprender a sintonizarla, a escucharla, a comprenderla, a comunicarse en ella, a utilizarla.

A vegades pot expressar la poesia raons a les que la raó no arriba. A vegades escolta el poeta la veu d'aquest ésser humà que habita en cada ésser humà, de la qual ens parla Octavio Paz a La otra voz; i a través de la poesia aquest ens parla: tal ha estat el cas d'aquesta locutora de Ràdio Humanitat que, davant els reptes del COVID-19, vol que escoltem la seva veu (està, per això, en aquest joc literari el que de la seva veu emana en cursiva), ens transmet el seu missatge en aquest poema que he titulat Ràdio Humanitat, com va voler Europa en el seu dia el 9 de Maig fer-nos arribar també el seu missatge en la seva Carta de Europa en su día. S'uneix aquest així als Poemes del temps confinat en aquest escrits i compartits, i com a carta a l'ampolla la llanço a la mar del web amb l'esperança que la escolteu, la escoltem, us sintonitzeu i ens sintonitzem amb Ràdio Humanitat; i davant el seu micròfon, a través del seu micròfon, seguim parlant.

 

 

RÀDIO HUMANITAT

 

 

Manuel Montobbio

_Estrasburg,

_{llunes sintonitzades}

_{de Maig}

_{de dos mil vint}