Es compleix aquest i cada dia Europa. Aquest cinc de Maig s'ha complert l'aniversari de l'enllumenament, amb l'Estatut de Londres, de l'Europa contemporània en què vivim, l'Europa dels drets humans, l'Estat de Dret i la democràcia, la del Consell d'Europa, al que a aquestes cartes a l'ampolla hem realitzat aquesta aproximació en gran angular, així com a allò plantejat a la Cimera de Caps d'Estat i de Govern el 16 i 17 de Maig fa un any a Rejkiavik, Cimera d'Europa. Es compleix aquest i cada nou de Maig l'aniversari de la Declaració Schuman i així del procés que va portar a la creació de la Unió Europea, i per això ho declarem el Dia d'Europa.
Es compleix la vida i la celebrem. Doncs, com he assenyalat ja en altres ocasions, celebrem allò que som i en allò que creiem. Celebrem el que va passar perquè fóssim el que som i qui som i volem continuar sent. Celebrem en allò que creiem i celebrem que creiem. Celebrem els moments bonics de la vida, i els celebrem per fer-los més bonics. I la vida mateixa, i haver nascut. I la mort perquè en nosaltres segueixin vius els qui viuen en nosaltres. Celebrem que estem junts, per estar junts; i ens ajuntem per celebrar. Celebrem que som nosaltres, el nosaltres que som i per ser nosaltres. Celebrem allò que hem fet, allò que hem aconseguit, allò que hem estat i volem ser.
I aquest i cada nou de Maig una vegada més ens preguntem, com vaig fer per primera vegada al meu bloc Ideas subyacentes a El País, Per què no celebrem avui el Dia d'Europa?
He vingut, des que vaig llançar a la primavera del 2020, com un gest d'esperança, de no resignació davant la pandèmia del COVID-19, la primera de les cartes a l'ampolla al mar d'aquesta web, cada Dia d'Europa llançant una d'elles per contribuir a la reflexió sobre la construcció europea, la primera amb el poema Carta d'Europa en el seu dia aquell 9 de Maig pandèmic escrit, i posteriorment amb els meus assajos Jean Monnet: unir a las personas, construir Europa - que La maleta de Port Bou em va fer l'honor de publicar al seu número 23, de Maig-Juny de 2017 – i Estado de Derecho, democracia y orden internacional. Una reflexión en el XXX Aniversario de la Comisión de Venecia , escrit en ocasió del trenta aniversari de la Comissió de Venècia i publicat al llibre col·lectiu Estado de Derecho, democracia y orden internacional. Una reflexión en el XXX Aniversario de la Comisión de Venecia, que vaig tenir l'honor de dirigir amb Josep Maria Castellà i Simona Granata-Menghini. En aquesta ocasió no és un poema o un assaig el que us envio en aquesta carta a l'ampolla del Dia d'Europa, sinó un vídeo: el del Fòrum de Periodisme "Francisco Javier de Landaburu" CONSTRUCCIÓN EUROPEA Y EVOLUCIÓN DEMOCRÁTICA, que va tenir lloc el 12 de Juny de 2023 a Bilbao i en el qual vaig participar com a ponent juntament amb el Secretari General d'EuroBasque i Professor de la Universitat del País Basc/EHU Igor Filibi. Organitzat pel Consell Basc del Moviment Europeu, el Col·legi Basc de Periodistes i les Associació Basca de Periodistes, amb la col·laboració de la Diputació Foral de Biscaia, l'Ajuntament de Bilbao i Euskalduna, després de la presentació per la Presidenta de l'Associació i Degana del Col·legi Basc de Periodistes, Amaia Goikoetxea, i per la Presidenta d'Eurobasque, Irune Zuloaga, sota la moderació del Professor de la Universitat de Deusto Xabier Barandiarán, presentem les nostres ponències i dialoguem amb el públic. En convidar-vos a veure'l supra, us comparteixo a continuació una aproximació al plantejament i preguntes a les quals intenta respondre.
La democràcia és l'únic sistema polític que se sustenta en la dignitat inalienable de la persona, en el reconeixement d'uns drets i llibertats fonamentals, que inclouen el dret a criticar el poder establert, la participació política i la possibilitat real de canvi al Govern en funció de l'elecció de la ciutadania, així com un sistema institucional d'equilibri i divisió de poders i d'Estat de Dret. Després de la tercera onada de democratitzacions que s'inicia al Sud d'Europa als anys setanta, en els darrers anys s'observen signes de retrocés democràtic, i no només en democràcies joves, sinó també en democràcies consolidades de tots els continents, i també a Europa.
Quan s'instaurà fa uns dos segles, la democràcia contemporània es planteja en el marc de l'Estat, mentre que avui a Europa està alhora estretament lligada al procés de construcció europea i la seva expressió institucional a la Unió Europea i al Consell d'Europa, àmbits i actors essencials per a la seva construcció i la realització. Així mateix, a l'era de la globalització i la interdependència, afrontar la supervivència de la humanitat i els seus reptes i procurar els béns públics globals requereix de solucions globals i de governança global. Europa es construeix cap a dins i es construeix cap a fora. Com poden construcció europea i construcció democràtica retroalimentar-se positivament als diferents nivells de Govern, i enfortir la seva eficàcia i legitimitat? Com construir a Europa una democràcia més inclusiva, més participativa i més eficaç davant dels reptes del nostre temps? Quin és el paper de la Unió Europea i del Consell d'Europa? Com contribuir des d'Europa, en un món creixentment policèntric a l'era de l'ascens global de la Xina, a la governança global per fer front als reptes de supervivència i viabilitat de la humanitat i del planeta?
Celebrem els europeus aquest Dia d'Europa davant d'una cita crucial amb les urnes per triar els nostres representants al Parlament Europeu el proper mes de Juny. Sempre i especialment ara hi ha en joc aquesta interrelació entre construcció europea i evolució democràtica; i difícilment hi podria haver moment més adequat per aportar a la reflexió, a la conversa, la veu del que es diu en aquest Fòrum. A cartes anteriors del Dia d'Europa ho afegeixo avui i en aquesta ampolla us l'envio amb l'esperança que les idees compartides ens il·luminin i orientin en el camí de la construcció europea.
Feliç dia d'Europa!
