Celebrem allò que som i en el que creiem. Celebrem el que va passar perquè fóssim el que som i qui som i volem seguir sent. Celebrem en el que creiem i celebrem que creiem. Celebrem els bells moments de la vida, i els celebrem per fer-los més bells. I la vida mateixa, i haver nascut. I la mort perquè en nosaltres segueixin vius els que en nosaltres viuen. Celebrem que estem junts, estar junts; i ens ajuntem per celebrar. Celebrem que som nosaltres, el nosaltres que som i per ser nosaltres. Celebrem el que hem fet, el que hem aconseguit, el que hem estat i volem ser.
Es compleix aquest dissabte nou de maig el setanta aniversari de la Declaració Schuman que va iniciar el procés que va donar a llum a la Unió Europea, i s'ha complert dimarts passat cinc de maig el setanta-un aniversari del Consell d'Europa i el setanta aniversari de la Convenció Europea de Drets Humans, pilars en què es basa l'edifici de la construcció europea, fonaments que de vegades no veiem, però sense els quals difícilment es sustentaria l'edifici en els drets humans, l'Estat de Dret i la democràcia. Neix l'Europa política el dia de la qual commemorem avui del dolor, l'horror de la guerra finalitzada en ella fa ahir setanta-cinc anys, i de l'anhel, el desig, l'esperança de la pau. Neix l'Europa de sempre del mite dea seu rapte per Zeus en toro blanc transfigurat, l'origen del qual es perd en la nit de el temps.
Per què no celebrem avui el Dia d'Europa?. Per respondre a aquesta pregunta vaig escriure aquesta carta que llanço a l'ampolla cada nou de Maig i que et convido a llegir. Podem preguntar-nos sobre Europa, reflexionar-hi i sobre la seva celebració, com en aquesta carta; i fer-ne objecte del nostre anhel, el nostre pensament i la nostra acció. Fer Europa. I podem també escoltar-la, escoltar la seva veu. És el que he intentat fer aquest Dia d'Europa: escoltar-la en el seu dia, i escriure, o transcriure (està, per això, en aquest joc literari el de la seva veu emanat en cursiva), en aquest poema aquesta Carta d'Europa en el seu dia . Poema, ja que de vegades pot expressar la poesia raons a les que la raó no arriba, de vegades pot el poeta escoltar les veus de l'ànima. I ens parla a la seva carta Europa amb la raó i amb l'ànima. D'ella, de nosaltres, del repte compartit que afrontem davant el virus del COVID-19. Escoltem-la, llegim-la.
Llanço la segona d'aquestes Cartas en la botella amb l'esperança que no només ajudi a ser península a l'illa que som, sinó també que ens inspiri a ser Europa, l'Europa que som. La que escrivim amb la vida, que necessita no tan sols de la seva prosa, sinó també de la seva poesia. De que s'uneixi als Poemes del temps confinat en aquest escrits i compartits amb l'esperança que siguin clau per desconfinar el temps, i donar-li sentit, inspiració per a ser una mica més i millor el que podem arribar a ser.
.jpg)
CARTA D’EUROPA EN EL SEU DIA
No em va raptar
Zeus
transfigurat
en toro blanc,
ni al seu llom em va portar
nedant
a l’illa de Creta,
ni em va satisfer
de fills
i de regals:
em raptes
tu
cada vegada
que en va
pronuncies
el meu nom
a l’altar sacrificial
de la Història,
cada vegada
que em consideres
un terreny
per conquerir
una vida
que raptar
un poder
sobre l’altre
sobre els altres
a exercir
un espai
on ser-hi
una organització
a la que preguntar
què hi ha
de lo meu.
No estic
a Europa:
sóc
Europa,
i sóc
una idea
sóc
un ideal
que mou
la Història
i vol realitzar-se
en ella
sóc
les meditacions
de Marc Aureli
la República
de Plató
la Política
de Aristòtil
la brevetat de la vida
de Sèneca
l’Evangeli
de Crist
les confessions
de Sant Agustí
la Utopia
de Thomas More
el Príncep
de Maquiavel
l’esperit de les lleis
de Montesquieu
el contracte social
de Rousseau
la pau perpetua
de Kant
la riquessa de las nacions
d’Adam Smith
el Capital
de Marx
la Teoria general
de Keynes
i la Teoria pura del Dret
de Kelsen
el Quixot
de Cervantes
la Divina Comèdia
de Dante
els Luisiades
de Camois
la pesta
de Camus
les elegies del Duino
de Rilke
el temps perdut
de Proust
l’Ulisses
de Joyce
l’Odissea
la Ilíada
i tantes altres
obres que sentis
que em són
que sentis
que sóc.
Sóc
l’Europa
de sempre,
i sócy
l’Europa
nascuda
del dolor
de l’horror
de la guerra
de l’anhel
del somni
de la pau
nascuda
de la esperança
del discurs
de Churchill
a Zurich
del Congrés
de La Haia
de l’Estatut
de Londres
que va donar a llum
al Consell d’Europa
i la Convenció Europea
de Drets Humans
nascuda
de la Declaració Schuman:
compleixo
avui
setanta anys,
compleixo
sempre
l’eternitat,
i anem
a celebrar-ho.
No estic
a Europa:
estic
a Àsia
estic
a Àfrica
estic
a América
estic
a Oceania
i a les illes
del Pacífic
i als paradisos
perduts
estic
en el món
estic
en els indígenes
d’América
i en els europeus
que en ella
arrelaren,
en els africans
capturats
confinats
a l’illa
de Gorea
per ser venuts
como esclaus
i en els europeus
que els van esclavitzar,
en la curiositat
la fascinació
de Marco Polo
de Matteo Ricci
davant l’Imperi
del Centre
i quants habiten
sota els designis
del Fill del Cel
i en el yin
i en el yang
pels que flueix
el riu
de la Vida
que no te fi
per als habitants
de la Xina,
en els jueus
els musulmans
els cristians
que somnien
amb Jerusalem
i en els jueus
els musulmans
els cristians
en els que
Jerusalem
es somnia,
en el paradís
a l’altra cantonada
que un instant
es va ficar
a l’ànima
de Gauguin
per plasmar-se
per a l’eternitat
en el seu llenç
i en la dona
de Tahití
que el mira
als ulls,
en qui
naufraga
en el mar
en l’esperança
de creuar
de Sud a Nord
el Mediterrani
i en qui
el rescata
en el mar
en l’esperança.
Car no som
només
qui som
en nosaltres
mateixos
davant nosaltres
mateixos,
sinó
qui som
en l’altre
els altres
enfront l’altre
els altres.
Nos = altres:
conflueixen
en nosaltres
nos
i altres.
Si no som
els altres,
no som
nosaltres.
Jo sóc
els altres
i estic
en ells,
i viatjo
amb ells
a la nau espacial
Terra
destí
futur.
Nosaltres som
tots.
Sóc
Europa
sóc
una idea
sóc
un ideal
que s’ha realitzat
que vol realitzar-se
en la Història,
sóc
la unió
més estreta
la solidaritat
en passos concrets
l’esperit de la
Declaració Schuman
i dels qui anomeneu
els pares
d’Europa,
sóc
el Consell
d’Europa
la Unió
Europea,
els drets humans
que davant el teu Estat
protegeix
la Convenció
Europea
de Drets Humans,
l’Estat de Dret
i la democràcia
que fonamenten
el nostre projecte
de vida
en comú,
el Dret
Comunitari
i el mercat interior
i la Política Comercial
Comú
la Política Exterior i de Seguretat
Comú
la Política Agrícola
Comú
i totes les polítiques
comunes
que hem
creat
i
crearem,
sóc
l’
euro
l’espai
Schengen
la ciutadania
europea,
sóc
el fruit
del somni
de la meva
raó
el fruit
del somni
de la teva
raó
el fruit
del somni
de la
raó:
gràcies
per haver pensat
en mi
por haver pensat
en tu
por haver pensat
en nosaltres.
Però no sóc
només
això:
sóc
també
ànima
i per eaixò
t’escric
aquesta carta
en poema
sóc
ànima
que vol
ser
en mi
que vol
ser
en tu
que vol
ser
en nosaltres
vol
realitzar-se
en la Història
per a que siguem
Europa,
sóc
com cada
ànima
el mirall
de la tev
ànima:
al mirar-me
veus
el teu rostre
en el mirall
como et vaig dir
en uns versos
de Seferis –,
como cada
ànima
pot ser
del tot
només
en una altra
ànima,
como no podem ser
del tot
si no som
en l’
ànima
universal
en
trossos
en
tots
caiguda,
per al ser
en
nosaltres,
al ser
nosaltres
tots,
ser
una
ser
ella
ser
nosaltres
ser
Europa.
Es compleixen
en nosaltres
els anys,
i es compleix
en nosaltres
la vida:
es compleix
en aquest el meu setanta
aniversari
el temp
confinat,
l’angúnia
el repte
a la vida
de la pandèmia
del COVID-19,
i estàs
preocupat
estic
preocupada
estem
preocupats;
però anem
como sempre
como mai
a lluitar
per la vida,
a lluitar
amb la raó
i a lluitar
amb l’ànima,
fins a que curem
els virus
del cos
fins a que curem
els virus
de l’ànima.
Recordeu
que ja us vaig dir
en boca de Imanuel
Kant
que l’ésser humà
és l’únic
ésser
que es transcendeix
a si mateix
que ja us vaig di
en boca de María
Zambrano
que som
individu
que es construeix
en persona
i en la màscara
de la persona
realitza
el seu ésser.
Construeix-me
amb la raó,
i construeix-me
amb l’ànima.
Construeix-te
amb la raó,
i construeix-te
amb l’ànima.
Construïm-nos
amb la raó,
y construïm-nos
con el alma.
Davant el virus
del COVID-19
som tots
la mateixa
dona
el mateix
home
la mateixa
persona
que vol
que volem
ser.
Davant el virus
del COVID-19
transcendem-nos
a nosaltres mateixos
siguem
persones
siguem
solidaris
els uns
els altres
siguem
tots
ú.
Davant el virus
del COVID-19
construïm
Europa
amb l’
ànima
construïm
Europa
amb la
raó
construïm
Europa
amb el
cor.
Davant el virus
del COVID-19
siguem
Europa
siguem
nosaltres.
Manuel Montobbio
Estrasburg,
Lluna
de la nit d’Europa
de dos mil vint
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)