Arrelament i art
L’aproximació de Jordi Pià a partir de
Simone Weil i els Estilites d’Andorra
Hi han presentacions de llibres que esdevenen presentacions de persones: tal va ser el cas de la presentació dels meus Estilites d’Andorra a Paris. Quan em va sortir l’oportunitat, al Maig del 2019, de hi fer-la a la seu de l’Institut Cervantes a Paris, li vaig demanar al Josep Dallerès – amic, escriptor, coneixedor de l’obra des de la seva gestació, i un dels seus presentadors a Andorra – si coneixia algun andorrà resident a Paris que podria participar a la presentació, aportant, alhora que la seva capacitat d’anàlisi d’ella, una perspectiva des de l’Andorra que l’havia inspirada. El Josep em va proposar al Jordi Pià Comella, Professor de Clàssiques a la Universitat La Sorbonne-Novelle, antic alumne seu al Lycée Comte de Foix a Andorra la Vella. I així, arran de la presentació del llibre, per a la que el Jordi va preparar una intervenció de especial profunditat i captació, que va titular “Manuel Montobbio ou le régard du poète-stylite” i que podeu llegir aquí, vam entrar en contacte, ens vam conèixer, i començar un diàleg que d’ençà continua.
Un diàleg a partir d’Estilites d’Andorra i el seu univers simbòlic, que s’ha estès a la resta de la meva obra poètica i assagística, que en bona mesura podríem descriure com un diàleg entre Filosofia i Poesia, entre pensament i art.
Ens deia Plató que la poesia, l’escultura, la pintura o la música són vies per copsar l’ànima universal, per expressar-la i fer-la ressonar en el lector, el receptor de l’obra d’art. Busquen els set poetes estilites de Jaume Plensa a la Plaça Lídia Armengol d’Andorra la Vella – davant de la Casa de la Vall i al costat de l’edifici de Govern, mirant al cel i a les muntanyes a l’altre costat de la vall – l’ànima universal, com la busquen en diàleg amb ells els meus Estilites d’Andorra. Dialoguen entre elles escultura i poesia en la seva cerca de l’ànima universal; i dialoguen alhora amb Andorra, processen la seva essència, i l’expressen.
No es va quedar el diàleg del Jordi Pià Comella amb els estilites en la seva intervenció amb ocasió de llur presentació a Paris; ans va ser aquesta l’inici d’una reflexió, una cerca, de la qual L’enracinement de Simone Weil, que li vaig recomanar vivament, va esdevenir referent per pensar, repensar l’andorranitat a la llum del concepte d’arrelament i dels estilites esculpits en la matèria pel Jaume Plensa i en la paraula per mi. El resultat d’aquesta reflexió és l’assaig L’arrelament segons S. Weil i la seva aplicació artística (J. Plensa i M. Montobbio): un concepte operatiu per pensar la qüestió de la identitat andorrana?, presentat com a ponència al Congrés de la Societat Catalana de Filosofia, i publicat al seu Anuari, que tinc a continuació l’honor de compartir-vos. Com a carta a l’ampolla el llanço al mar d’aquesta web, i us invito a recórrer les seves pàgines amb el desig de que us portin a conèixer millor els estilites i l’Andorra que les han inspirades, a continuar el diàleg entre tots i en cadascú entre Filosofia i Poesia, entre pensament i art.
Manuel Montobbio
Maig 2021