PINTAR ABRAÇADES
A la meva cosina
Beatriu Montobbio,
pintora d’abraçades
T’envio
per WhatsApp
el meu poema
Desconfinar el temps,
i quan m’ho agraeixes
en la teva resposta
m’expliques
que per processar
tanta negativitat
estàs pintant
ABRAÇADES.
Observo
que la imatge
del teu perfil de WhatsApp
és una d'aquestes
ABRAÇADES
que pintes,
i et responc
demanant
que me n'enviïs
algunes.
Han entrat
en un clic
a la pantalla
del mòbil
i en un sempre
en l'ànima,
i des d'ella
em fan
ens fan
les seves preguntes
ens diuen
les seves paraules
desperten
les ABRAÇADES
en què som
l’ABRAÇADA
que som.
ABRAÇADES
d'amor
dels nostres pares
que
ens van engendrar
ABRAÇADES
en què vam néixer
i vam veure
la llum
ABRAÇADES
a la teva mare
al teu pare
a la vida
que abraces
cada moment
amb la vida
en la vida
ABRAÇADES
amb que acaben
els teus primers passos
i cantes victòria
de bípede alçat
sobre el món
ABRAÇADES
a la teva germana
al teu germà
a la teva àvia
al teu avi
als teus cosins
als teus oncles
ABRAÇADES
del teu germà
de la teva germana
de la teva àvia
del teu avi
dels teus cosins
dels teus oncles
ABRAÇADES
de i a les persones
que vas trobant
en els primers passos
per la vida
ABRAÇADES
amb les que parles
quan no saps encara
pronunciar
paraules
amb les que dius
el que no saps
dir després
amb elles
ABRAÇADES
de comiat
el primer dia
de guarderia
d’escola
amb l'angoixa
de deixar
la calor de la llar
que era el món
de no poder
ABRAÇAR
en qualsevol moment
als teus pares
que amb gest confiat
et diuen
que entris
després donar-te l'última
ABRAÇADA
ABRAÇADES
de comiat
de tantes altres
referències i etapes
que vindran
en la vida
de comiat
de tants éssers
i llocs
estimats
tants van ser
llavors
que voldríem
que seguissin sent
sempre
tants van poder ser
que vam voler
que fossin
ABRAÇADES
de comiat
amb les que combatem
absències
amb les que ens fiquem
ànima endins
als éssers
estimats
per romandre
en ella
sempre
ABRAÇATS
ABRAÇADES
de comiat,
i
ABRAÇADES
de trobada
de retrobament
de coneixement
de reconeixement
d'amistat
d'amor
d'inici
d'un món
un temps
una vida
diferents
una esperança
un ésser
l'un
en l'altre
l'altre
en un
NOSALTRES
ser
tot
el que podem
SER
el que volem
SER
ser
NOSALTRES
ABRAÇADES
per a ser
amb tu
amb vosaltres
amb l'altre
amb els altres
NOSALTRES
tots
NOSALTRES
per a ser
el
NOSALTRES
que som
TOTS
ABRAÇADES
apassionades
que van embolicar
els petons
de l’amor
en què vam voler
fondre’ns
fondre
la
eternitat
en aquell
instant
ABRAÇADES
de l'emoció
dels moments
les vivències
les alegries
i les penes
compartides
ABRAÇADES
en les que estem
sempre
ABRAÇATS
ABRAÇADES
en les que som
ABRAÇADES
que som
ABRAÇADES
que hem pintat
A L’ÀNIMA.
ABRAÇADES
clau
de la porta
de la teva
ÀNIMA
de la meva
ÀNIMA
de l'
ÀNIMA
universal
de la qual som
part
tros
en nosaltres
caigut
que cerca
ser
en l'altre
en els altres
abraçar-se
amb l'altre
amb els altres
per amb els altres
trossos
unir-se
reunir-se
en una única
ABRAÇADA
fondre’s
ÉSSER.
En la distància
del COVID-19
no podem
donar-nos
ABRAÇADES
amb els
BRAÇOS.
En la distància
del COVID-19
pots
pintar
ABRAÇADES
puc
escriure
ABRAÇADES
en aquest
POEMA.
En la distància
del COVID-19
podem donar-nos
ABRAÇADES
amb l’
ÀNIMA.
En la distància
del COVID-19
davant
el COVID-19
som
TOTS
el mateix home
la mateixa dona
la mateixa persona
la mateixa vida
que lluita
per la
VIDA.
En la distància
del COVID-19
davant
el COVID-19
ens abracem
TOTS
en la mateixa
ABRAÇADA.
En la distància
del COVID-19
davant
el COVID-19
pintem
ABRAÇADES
amb pinzells
sobre el llenç
amb versos
sobre el paper
amb l'ànima
A L’ÀNIMA.
En la distància
del COVID-19
davant
el COVID-19
aprenguem
a pintar
ABRAÇADES
amb l’
ÀNIMA.
En la distància
del COVID-19
davant
el COVID-19
siguem tots
pintors
D’ABRAÇADES
siguem tots
pintors
D’ESPERANÇA
siguem tots
pintors
DE VIDA.
Aquest poema
no és un
POEMA:
és
un
PINZELL.
Quan
acabis
de llegir-lo
comença
a pintar
amb ell.
No
paris
mai
fins que
ens fonem
TOTS
en una
única
ABRAÇADA.
Manuel Montobbio
Estrasburg,
llunes abraçades
de principis de Maig
de dos mil vint