VERD

  • VERD
  • VERD
  • VERD
  • VERD

Quants matins, quantes primaveres hem viscut?. Quants passejos hem fet?. Quantes, quants se'ns han quedat en l'ànima, i en el sempre viuen?. Què Sol els il·lumina?. Quants verds té el verd?.

Sempre aquests anys a Estrasburg, i especialment en aquest temps confinat en què no podem desplaçar-nos més enllà de deu quilòmetres del domicili, la llibertat dels matins del dissabte o el diumenge ha tingut com a escenari els nostres passejades pel bosc de la Robertsau, a les afores de la ciutat. Els que hem viscut alguna etapa de la nostra vida a l'eterna primavera de Guatemala, o en l'etern estiu del tròpic, amb la seva única distinció entre època de pluges i època seca (o, més aviat, de menys pluges), apreciem especialment, al tornar a viure a Europa, viure de nou les estacions, sentir els ocres i marrons de la tardor, els blancs de l'hivern, els verds de la primavera, els grocs de l'estiu, el cicle de la vida a través del que la nostra vida va canviant d'estació, i els nostres cabells de color.

 

 

Cantava Raimon a la nostra joventut "tots els colors del verd" d'un mes de Maig. Verd: color de la primavera, que se'ns tenyeix, ens tenyeix d'ell en tots els seus matisos, tots els seus tons. Color fet de Sol, aigua i terra, que de vegades se'ns fa present d'una manera especial; de vegades tot ho inunda, ens inunda, i fa que un matí, una passejada, se'ns quedi en l'ànima,

En l'ànima, i en la retina de la càmera de fotografiar del mòbil, que ens permet eternitzar els instants, de vegades per a millor retenir-los, altres per perdre'ns en fotografiar-en lloc de viure'ls.

 

 

Se'ns queda en l'ànima, sí, i se'ns pobla aquesta de paisatges, de moments pels que en ella sempre passegem, de verds que la pinten de verd. I de vegades vol sortir, no es conforma amb la seva empremta en la memòria o l'oblit de l'ordinador o el mòbil. A vegades ens dicta un poema. Com aquest que ara us comparteixo, llançant-ho com a carta a l'ampolla al mar d'aquesta web, en la qual fico també algunes de les fotografies d'aquest passeig, el matí de diumenge passat, vint-i-cinc d’Abril, pel bosc de la Robertsau, juntament amb Dulce, la meva companya en el gran passeig per la vida, en els nostres passejos pel bosc de la Robertsau i tants altres que ens poblen l'ànima; també, en aquesta ocasió, amb les nostres filles, que es van animar excepcionalment a acompanyar-nos en aquest perdre i trobar-se entre senders, arbres, fluir d'aigua i filtre de Sol, persuadides per l'entusiasme amb que les havíem parlat d'una altra immersió recent un altre matí d'aquesta primavera al bosc de la Robertsau. No les vam decebre. Ens connecten, ens uneixen les passejades a la vida, a l'essència; i ens uneixen als que amb nosaltres passegen. Passegem en definitiva els éssers humans per la vida i per la Terra. Estem per la vida de pas: per viure-la del tot estiguem també de passeig.

A Dulce dedico aquest VERD poema, pel que us convido a passejar-vos amb el desig de que en vosaltres encengui els verds, revifi les passejades que us habiten l'ànima.

 

Manuel Montobbio

Estrasburg,
1 de Maig de 2021
 
 
 
 

VERD

 

    A Dulce,
al nostre passeig
per la vida
que es compleix
avui
i sempre,
a les nostres passejades
que tenyeixen de verd
els paisatges
de l'ànima

 

         VERDS

                                                                           arbres

VERD

                                                                           aigua

VERD

                                                                           cel

VERD

                                                                           terra

VERD

                                                                           aire

VERD

                                                                           llum

VERDS

                                                                           ulls

VERD

                                                                           ànima

VERD

                                                                           VERD:

PRIMAVERA.

 

         PRIMAVERA:

AQUEST MATÍ

                                                                           d’Abril

al bosc

                                                                           de la Robertsau

llueix

                                      EL SOL

                                                                           en el cel

llueix

                                      EL SOL

                                                                           en el vent

llueix

                                      EL SOL

                                                                           en l’aire

llueix

                                      EL SOL

                                                                           en l’aigua

llueix

                                      EL SOL

                                                                           en el silenci

llueix

                                      EL SOL

                                                                           en el cant

                                                                           dels ocells

llueix

                                      EL SOL

                                                                           en el VERD

                                                                           que TOT

                                                                           ho INUNDA

llueix

                                      EL SOL

                                                                           en els teus ulls

llueix

                                      EL SOL

                                                                           en els meus ulls

llueix

                                      EL SOL

                                                                           en el somriure

                                                                           que passa

llueix

                                      EL SOL

                                                                           en l’ànima

que

                                      TOT

                                                                           ho habita

que

                                      TOT

                                                                           ho omple

que

                                      TOT

                                                                           ho diu:

canta

                                      LA VIDA.

 

 

         Passegem

                                                                           AQUEST MATÍ

pel bosc

                                                                           de la Robertsau.

         Ens tenyim

                                                                           de VERD.

         Florim

                                                                           el SOL.

         Romanem

per sempre

                                                                           en el VERD

                                                                           que TOT

                                                                           ho INUNDA,

fins aquest poema

que escric

amb tinta

                                                                           VERDA.

         Se’ns pinta

                                                                           de VERDS

el paisatge

                                                                           de l’ÀNIMA.

         Passeja

                                      per NOSALTRES

                                                                           AQUEST MATÍ

al bosc

                                                                           de la Robertsau.

         Passeja

                                      per aquest POEMA

                                                                           AQUEST MATÍ

al bosc

                                                                           de la Robertsau.

 

 

Manuel Montobbio

Matí
que passeja
pel bosc
de la Robertsau
del diumenge
vint-i-cinc d’Abril
de dos mil vint-i-u.