Quants matins, quantes primaveres hem viscut?. Quants passejos hem fet?. Quantes, quants se'ns han quedat en l'ànima, i en el sempre viuen?. Què Sol els il·lumina?. Quants verds té el verd?.
Sempre aquests anys a Estrasburg, i especialment en aquest temps confinat en què no podem desplaçar-nos més enllà de deu quilòmetres del domicili, la llibertat dels matins del dissabte o el diumenge ha tingut com a escenari els nostres passejades pel bosc de la Robertsau, a les afores de la ciutat. Els que hem viscut alguna etapa de la nostra vida a l'eterna primavera de Guatemala, o en l'etern estiu del tròpic, amb la seva única distinció entre època de pluges i època seca (o, més aviat, de menys pluges), apreciem especialment, al tornar a viure a Europa, viure de nou les estacions, sentir els ocres i marrons de la tardor, els blancs de l'hivern, els verds de la primavera, els grocs de l'estiu, el cicle de la vida a través del que la nostra vida va canviant d'estació, i els nostres cabells de color.
Cantava Raimon a la nostra joventut "tots els colors del verd" d'un mes de Maig. Verd: color de la primavera, que se'ns tenyeix, ens tenyeix d'ell en tots els seus matisos, tots els seus tons. Color fet de Sol, aigua i terra, que de vegades se'ns fa present d'una manera especial; de vegades tot ho inunda, ens inunda, i fa que un matí, una passejada, se'ns quedi en l'ànima,
En l'ànima, i en la retina de la càmera de fotografiar del mòbil, que ens permet eternitzar els instants, de vegades per a millor retenir-los, altres per perdre'ns en fotografiar-en lloc de viure'ls.
Se'ns queda en l'ànima, sí, i se'ns pobla aquesta de paisatges, de moments pels que en ella sempre passegem, de verds que la pinten de verd. I de vegades vol sortir, no es conforma amb la seva empremta en la memòria o l'oblit de l'ordinador o el mòbil. A vegades ens dicta un poema. Com aquest que ara us comparteixo, llançant-ho com a carta a l'ampolla al mar d'aquesta web, en la qual fico també algunes de les fotografies d'aquest passeig, el matí de diumenge passat, vint-i-cinc d’Abril, pel bosc de la Robertsau, juntament amb Dulce, la meva companya en el gran passeig per la vida, en els nostres passejos pel bosc de la Robertsau i tants altres que ens poblen l'ànima; també, en aquesta ocasió, amb les nostres filles, que es van animar excepcionalment a acompanyar-nos en aquest perdre i trobar-se entre senders, arbres, fluir d'aigua i filtre de Sol, persuadides per l'entusiasme amb que les havíem parlat d'una altra immersió recent un altre matí d'aquesta primavera al bosc de la Robertsau. No les vam decebre. Ens connecten, ens uneixen les passejades a la vida, a l'essència; i ens uneixen als que amb nosaltres passegen. Passegem en definitiva els éssers humans per la vida i per la Terra. Estem per la vida de pas: per viure-la del tot estiguem també de passeig.
A Dulce dedico aquest VERD poema, pel que us convido a passejar-vos amb el desig de que en vosaltres encengui els verds, revifi les passejades que us habiten l'ànima.
Manuel Montobbio
Estrasburg,
1 de Maig de 2021
VERD
A Dulce,
al nostre passeig
per la vida
que es compleix
avui
i sempre,
a les nostres passejades
que tenyeixen de verd
els paisatges
de l'ànima
VERDS
arbres
VERD
aigua
VERD
cel
VERD
terra
VERD
aire
VERD
llum
VERDS
ulls
VERD
ànima
VERD
VERD:
PRIMAVERA.
PRIMAVERA:
AQUEST MATÍ
d’Abril
al bosc
de la Robertsau
llueix
EL SOL
en el cel
llueix
EL SOL
en el vent
llueix
EL SOL
en l’aire
llueix
EL SOL
en l’aigua
llueix
EL SOL
en el silenci
llueix
EL SOL
en el cant
dels ocells
llueix
EL SOL
en el VERD
que TOT
ho INUNDA
llueix
EL SOL
en els teus ulls
llueix
EL SOL
en els meus ulls
llueix
EL SOL
en el somriure
que passa
llueix
EL SOL
en l’ànima
que
TOT
ho habita
que
TOT
ho omple
que
TOT
ho diu:
canta
LA VIDA.
Passegem
AQUEST MATÍ
pel bosc
de la Robertsau.
Ens tenyim
de VERD.
Florim
el SOL.
Romanem
per sempre
en el VERD
que TOT
ho INUNDA,
fins aquest poema
que escric
amb tinta
VERDA.
Se’ns pinta
de VERDS
el paisatge
de l’ÀNIMA.
Passeja
per NOSALTRES
AQUEST MATÍ
al bosc
de la Robertsau.
Passeja
per aquest POEMA
AQUEST MATÍ
al bosc
de la Robertsau.
Manuel Montobbio
Matí
que passeja
pel bosc
de la Robertsau
del diumenge
vint-i-cinc d’Abril
de dos mil vint-i-u.