VERD

  • VERD
  • VERD
  • VERD
  • VERD

    Quants matins, quantes primaveres hem viscut?. Quants passejos hem fet?. Quantes, quants se'ns han quedat en l'ànima, i en el sempre viuen?. Què Sol els il·lumina?. Quants verds té el verd?.

    Sempre aquests anys a Estrasburg, i especialment en aquest temps confinat en què no podem desplaçar-nos més enllà de deu quilòmetres del domicili, la llibertat dels matins del dissabte o el diumenge ha tingut com a escenari els nostres passejades pel bosc de la Robertsau, a les afores de la ciutat. Els que hem viscut alguna etapa de la nostra vida a l'eterna primavera de Guatemala, o en l'etern estiu del tròpic, amb la seva única distinció entre època de pluges i època seca (o, més aviat, de menys pluges), apreciem especialment, al tornar a viure a Europa, viure de nou les estacions, sentir els ocres i marrons de la tardor, els blancs de l'hivern, els verds de la primavera, els grocs de l'estiu, el cicle de la vida a través del que la nostra vida va canviant d'estació, i els nostres cabells de color.

     

     

    Cantava Raimon a la nostra joventut "tots els colors del verd" d'un mes de Maig. Verd: color de la primavera, que se'ns tenyeix, ens tenyeix d'ell en tots els seus matisos, tots els seus tons. Color fet de Sol, aigua i terra, que de vegades se'ns fa present d'una manera especial; de vegades tot ho inunda, ens inunda, i fa que un matí, una passejada, se'ns quedi en l'ànima,

    En l'ànima, i en la retina de la càmera de fotografiar del mòbil, que ens permet eternitzar els instants, de vegades per a millor retenir-los, altres per perdre'ns en fotografiar-en lloc de viure'ls.

     

     

    Se'ns queda en l'ànima, sí, i se'ns pobla aquesta de paisatges, de moments pels que en ella sempre passegem, de verds que la pinten de verd. I de vegades vol sortir, no es conforma amb la seva empremta en la memòria o l'oblit de l'ordinador o el mòbil. A vegades ens dicta un poema. Com aquest que ara us comparteixo, llançant-ho com a carta a l'ampolla al mar d'aquesta web, en la qual fico també algunes de les fotografies d'aquest passeig, el matí de diumenge passat, vint-i-cinc d’Abril, pel bosc de la Robertsau, juntament amb Dulce, la meva companya en el gran passeig per la vida, en els nostres passejos pel bosc de la Robertsau i tants altres que ens poblen l'ànima; també, en aquesta ocasió, amb les nostres filles, que es van animar excepcionalment a acompanyar-nos en aquest perdre i trobar-se entre senders, arbres, fluir d'aigua i filtre de Sol, persuadides per l'entusiasme amb que les havíem parlat d'una altra immersió recent un altre matí d'aquesta primavera al bosc de la Robertsau. No les vam decebre. Ens connecten, ens uneixen les passejades a la vida, a l'essència; i ens uneixen als que amb nosaltres passegen. Passegem en definitiva els éssers humans per la vida i per la Terra. Estem per la vida de pas: per viure-la del tot estiguem també de passeig.

    A Dulce dedico aquest VERD poema, pel que us convido a passejar-vos amb el desig de que en vosaltres encengui els verds, revifi les passejades que us habiten l'ànima.

     

    Manuel Montobbio

    Estrasburg,
    1 de Maig de 2021
     
     
     
     

    VERD

     

        A Dulce,
    al nostre passeig
    per la vida
    que es compleix
    avui
    i sempre,
    a les nostres passejades
    que tenyeixen de verd
    els paisatges
    de l'ànima

     

             VERDS

                                                                               arbres

    VERD

                                                                               aigua

    VERD

                                                                               cel

    VERD

                                                                               terra

    VERD

                                                                               aire

    VERD

                                                                               llum

    VERDS

                                                                               ulls

    VERD

                                                                               ànima

    VERD

                                                                               VERD:

    PRIMAVERA.

     

             PRIMAVERA:

    AQUEST MATÍ

                                                                               d’Abril

    al bosc

                                                                               de la Robertsau

    llueix

                                          EL SOL

                                                                               en el cel

    llueix

                                          EL SOL

                                                                               en el vent

    llueix

                                          EL SOL

                                                                               en l’aire

    llueix

                                          EL SOL

                                                                               en l’aigua

    llueix

                                          EL SOL

                                                                               en el silenci

    llueix

                                          EL SOL

                                                                               en el cant

                                                                               dels ocells

    llueix

                                          EL SOL

                                                                               en el VERD

                                                                               que TOT

                                                                               ho INUNDA

    llueix

                                          EL SOL

                                                                               en els teus ulls

    llueix

                                          EL SOL

                                                                               en els meus ulls

    llueix

                                          EL SOL

                                                                               en el somriure

                                                                               que passa

    llueix

                                          EL SOL

                                                                               en l’ànima

    que

                                          TOT

                                                                               ho habita

    que

                                          TOT

                                                                               ho omple

    que

                                          TOT

                                                                               ho diu:

    canta

                                          LA VIDA.

     

     

             Passegem

                                                                               AQUEST MATÍ

    pel bosc

                                                                               de la Robertsau.

             Ens tenyim

                                                                               de VERD.

             Florim

                                                                               el SOL.

             Romanem

    per sempre

                                                                               en el VERD

                                                                               que TOT

                                                                               ho INUNDA,

    fins aquest poema

    que escric

    amb tinta

                                                                               VERDA.

             Se’ns pinta

                                                                               de VERDS

    el paisatge

                                                                               de l’ÀNIMA.

             Passeja

                                          per NOSALTRES

                                                                               AQUEST MATÍ

    al bosc

                                                                               de la Robertsau.

             Passeja

                                          per aquest POEMA

                                                                               AQUEST MATÍ

    al bosc

                                                                               de la Robertsau.

     

     

    Manuel Montobbio

    Matí
    que passeja
    pel bosc
    de la Robertsau
    del diumenge
    vint-i-cinc d’Abril
    de dos mil vint-i-u.