Indonèsia ha estat notícia aquest dimecres 14 de Febrer per la celebració de les seves eleccions presidencials, legislatives i locals, que han portat a la presidència l'actual Ministre de Defensa i general retirat Prabowo Subianto i la vicepresidència Gibran Rakabuming Raka, alcalde de Surakarta i fill de l'actual President, Joko Widodo Jokowi. Recullen les notícies referències a la trajectòria dels elegits, i en concret a la militar i familiar de Prabowo – qui, quan vaig exercir la Segona Jefatura de l'Ambaixada d'Espanya a Jakarta entre 1992 i 1994, ja era una figura coneguda, aleshores Cap de les Forces Estratègiques, distingit per les seves accions a Timor Est, i gendre del President Suharto -, a les tradicions dinàstiques en la política indonèsia - que podria seguir ara Jokowi, després de deu anys com a President, amb l'elecció del seu fill – i a la seva condició, amb els seus dos-cents cinc milions d'electors (i 275 milions d'habitants), de democràcia més poblada del món islàmic, mostra la compatibilitat entre Islam i democràcia, i una de les més grans del món. Podríem conformar-nos i girar full amb aquestes quatre pinzellades a traç gruixut; o podríem anar més enllà, contemplar la notícia en perspectiva i context, aproximar-nos a l'ésser i a l'imaginari col·lectiu d'Indonèsia, al seu procés històric i transformació política i econòmica, intentar comprendre-la i aprehendre-la. Som els diplomàtics traductors de mons, i sense dubte el meu destí a Indonèsia va ser per a mi submergir-me en un món diferent a comprendre i aprehendre – fins i tot en el seu idioma, el bahasa indonesia, en què vaig arribar a comunicar-me força bé -, a explicar al nostre i a qui explicar el nostre. Aquesta tasca de traducció pot finalitzar amb la nostra destinació diplomàtica enllà; però aquesta pot seguir també en escriure, relatar sobre allò viscut. Representem Espanya – o l'Estat del que siguem diplomàtics – quan estem destinats a Indonèsia o a qualsevol altre país, i el nostre món enllà traduïm al seu; i, d'alguna manera, el seu món se'ns fica dins, la resta de la nostra vida en nosaltres habita, amb nosaltres el portem, i algunes vegades l'expliquem. En algunes ocasions, amb algun motiu intentem posar dempeus en un relat, un assaig, allò que s'ha aprehès i viscut, per a què qui ens llegeixi, qui ens escolti, ho comprengui i ho aprehengui, pugui amb aquesta clau obrir la seva porta i entrar-hi. Aquesta ocasió va ser per a mi la transició democràtica que va viure Indonèsia arran de la crisi econòmica del 1997 i les seves conseqüències polítiques amb la dimissió del President Suharto i la seva substitució pel Vicepresident Habibie al Maig del 1998, que portarà a la instauració democràtica amb les eleccions fundacionals del 7 de Juliol de 1999 i, entre altres coses, farà possible el referèndum que portarà Timor Est a la independència. Després de seguir aquesta transició molt de prop, vaig sentir arribat el moment de posar-la en context en el procés de construcció i transformació històrica d'Indonèsia, explicar-me-la i explicar-la, igual que el procés timorès, el que m'ha portat a ser l'autor de diverses publicacions sobre tots dos, a les que en aquesta pàgina web podeu accedir clicant aquí (i aquí per a Timor Leste). I si totes tenen el seu interès i a totes us remeto, per ser la més completa us convido especialment a llegir el meu assaig Indonesia en transformación, publicat com a monografia pel CIDOB, com podeu fer clicant al seu títol. La conformació d'un Estat en democràcia i desenvolupament a l'arxipèlag que avui constitueix la República Indonèsia constitueix tan sols una de les històries possibles de la Història; i per respondre a la pregunta de quins són els eixos estructuradors, factors i actors que l'han fet possible i els que determinaran el futur i les transformacions d'Indonèsia, hi realitzo una aproximació als eixos estructuradors de la construcció nacional indonèsia, a partir de la que analitzo el procés que, partint del règim polític instaurat per Sukarno després de la independència, va portar a la seva substitució pel “Nou Ordre” de Suharto, la seva consolidació i crisi, donant lloc a la transició que ha portat a la instauració d'un règim democràtic i a l'afrontament dels seus grans reptes històrics, finalitzant amb una anàlisi del punt d'arribada i els reptes del futur. Per als qui vulgueu una visió més sintètica, podeu obtenir-la a l'article “La última frontera del Islam”, publicat a El País el 20 d'Octubre del 2002 després de l'atemptat de Bali. Igualment, us convido a escoltar l'entrevista que pel programa Cafè Àsia de Catalunya Ràdio dedicat a Indonèsia em van fer el Joan Ollé i el David Guzmán, clicant aquí. En aquesta carta a l'ampolla les fico, per llançar-la al mar de la web amb l'esperança que, en arribar a la vostra riba, us permetin aprehendre Indonèsia més enllà de les notícies, en el procés històric, en el sempre que és a l'ara i en què hi és l'ara, l'ahir que és a l'avui, la memòria que sempre afrontem el repte de transformar en esperança. Selamat datang di Indonèsia!
.jpg)
.jpg)
.jpg)
