PER CELEBRAR SANT JORDI

  • PER CELEBRAR SANT JORDI

          Dia de Sant Jordi, del llibre i de la rosa, dels jocs florals. Dia de celebració de la primavera, de la bellesa, de la creació i de la vida, que floreix en les roses que crea la naturalesa i en els poemes i les obres que creem nosaltres. Quan els regalem, regalem i ens regalem la vida, i la celebrem.

          Celebrem. Celebrem el que som i en el que creiem. Celebrem el que va passar perquè fóssim el que som i qui som i volem seguir sent. Celebrem en el que creiem i celebrem que creiem. Celebrem els moments bonics de la vida, i els celebrem per fer-los més bells. I la vida mateixa, i haver nascut. I la mort per a que en nosaltres segueixin vius els que en nosaltres viuen. Celebrem que estem junts, per a estar junts; i ens ajuntem per celebrar. Celebrem que som nosaltres, el nosaltres que som i per a ser nosaltres. Celebrem el que hem fet, el que hem aconseguit, el que hem estat i volem ser.

          Som el que celebrem; i som el que llegim, el que hem llegit. I el que han llegit altres al llarg dels segles. N’hi ha llibres que esdevenen expressió i referent d’una llengua, una cultura, una societat; i alhora van mes enllà, ens apropen a l’ànima comuna dels éssers humans, ens parlen dels neguits, les emocions, les passions i les preguntes que orienten la vida individual i col·lectiva i constitueixen l’argument de l’obra. Són universals, i per això s’universalitzen. Ens ajuden a esdevenir mes i millor qui som. I ens identifiquem amb ells, i ens identifiquen: per això conformen la nostra identitat, les nostres identitats col·lectives. Les particulars i la de la nostra comuna condició humana. Som els que hem llegit La Odisea, El Quixot i Tirant lo Blanc, Plató, Sèneca, Shakespeare, Goethe, Proust o Espriu, i els tenim com referents comuns. Formen part els seus personatges, situacions i missatges del nostre imaginari col·lectiu, encarnen d’alguna manera els arquetips junguians amb els que ens fem la nostra composició del món i de la vida. I per això pot resultar homenatge, expressió i celebració del que som llegir-los en comú, com fem aquest dia. I és per això que, del llegat de la meva tasca com Ambaixador a Tirana i a Andorra, sento especial afecte per haver inaugurat - el 2007 a Tirana i el 2015 a Andorra – la tradició de lectura col·lectiva de El Quixot – en el cas d’Andorra acompanyada pel Manual Digest o per Tirant lo Blanc – que encara segueix, arrelant-se a l’imaginari col·lectiu.

          Dia Internacional del Llibre, aniversari de la mort de Cervantes, de Shakespeare i de Pla. La rosa és fruit i expressió  de la creació i la bellesa de la naturalesa. El llibre, de la del ésser humà. Fruits de la vida que crea i que es crea. Que es dona i que es regala. Celebrem regalant-nos llibres i roses. És bonic, especial fer-ho així, diferent de les desfilades i cerimònies amb que celebrem altres dies, altres coses.

          No podem en aquest temps de pandèmia celebrar Sant Jordi com ho fem normalment, com no vam poder en el temps confinat de l’any passat. Però tanmateix ho celebrem, car sempre i en tota circumstància volem celebrar la vida, i no falta mai a la seva cita la primavera. I no vull deixar de llançar al mar de la web aquesta carta a l’ampolla per celebrar Sant Jordi. Ni de ficar en ella el meus regals. Com aquest “Regal de Sant Jordi confinat” que us feia ara fa un any, mirall de l’ànima, clau i ploma per obrir i escriure el que podem ser i no som encara del tot. Com aquest arbres que la primavera floreix a la vora del riu Valira al seu pas per Andorra la Vella, que inspiren als meus Estilites d’Andorra la seva segona meditació, que us comparteixo amb les fotografies dels arbres florits que l’inspiren, invitant-vos alhora, si esteu interessats a apropar-vos a ells, a llegir “Una aproximació a la poesia de Estilites d’Andorra”, l’assaig introductori a l’obra amb que comença el llibre.

 

 

  No floreix

la primavera

els arbres

que passegen

a la vora del riu

per a que caiguin

llurs flors

en l’oblit;

ans en els cors

dels que hi passen

per sota,

dels qui s’aturen

per contemplar-los

amb el desig

de que duressin

per sempre:

és l’instant

en que travessen

els ulls

que embadalits

absorts

perduts

els contemplen,

i naveguen

ànima endintre

fins a instal·lar-s’hi

on habita

l’etern.

         És l’eternitat

en la mirada,

i la mirada

en el desig.

 

 

         Som el que llegim, i som el que escrivim, el que hem escrit. En la vida tots, en el paper els qui sobre el paper transcrivim el que la vida en nosaltres escriu. Podeu en el meu cas apropar-vos al que he escrit navegant per aquesta web, i ho podeu fer navegant a través de les pàgines dels meus llibres, que en aquest Sant Jordi us invito a conèixer, des dels més recents, com aquests Estilites d’Andorra / Estilitas de Andorra, publicats tant en català com en castellà, i com La perplejidad del quetzal. La construcción de la paz en Guatemala, als anteriors fins a  La metamorfosis del Pulgarcito, el primer que va veure la llum de la lletra impresa, clicant aquí. Car tots han sentit l'emoció del seu primer Sant Jordi, com jo l'he sentida per a tots i cadascú d’ells. Com sentim els escriptors que, més que el nostre dia, és Sant Jordi el dia dels nostres llibres, el vostre dia.

          Feliç Sant Jordi!.

 

Manuel Montobbio

Sant Jordi 2021