DESCONFINAR EL TEMPS

  • DESCONFINAR EL TEMPS

DESCONFINAR EL TEMPS

Per desconfinar
el temps
no n'hi ha prou
amb publicar
un Reial Decret
al Butlletí Oficial de l'Estat,
ni amb proposar
i negociar
uns Pactes de la Moncloa
o un Pla Marshall
de la Unió Europea,
ni amb adoptar
totes les mesures que siguin
necessàries
per afrontar
la crisi
sanitària
econòmica
social
política
que vivim.
Per desconfinar
el temps
no n'hi ha prou
amb prémer el botó
de PLAY
i sortir
de nou
al carrer
com si no res,
i continuar
de nou
la vida
on l'havíem
deixat
de nou
la vida
com l'havíem
deixat
de nou
la vida
que havíem
deixat,
com sempre
la vida
de sempre,
seguir el dictat
dels minuts
i les hores,
de les coses
que es fan
perquè sí,
de la pressa
per arribar
no sabem
on,
però arribar;
no sabem
per a què,
però arribar
sense saber.
(És tanta
la pressa
que no n’hi ha
temps
per fer
preguntes;
tanta,
que no n’hi ha
temps
per desconfinar
el temps).
Per desconfinar
el temps
cal sortir
de l’ara
i entrar
en el sempre
deixar de viure
en el futur
en el passat
i fer-se
present
el present
viure
el present
present
el viure.
Per desconfinar
el temps
cal sortir
del jo
i entrar
en el nosaltres
que som
tots
entrar
en la dona
i en l’home
que habita
en cada
home
en cada
dona
que som
tots
i
cadascú
escoltar
la seva veu
viure
el seu temps.
Per desconfinar
el temps
cal sortir
de l’estar
cal sortir
del tenir
i entrar
en l’ésser.
Per desconfinar
el temps
cal entrar
ànima endins
travessar la foscor
que ens oculta
la llum
baixar l'escala
que ens condueix
a la llum
que ens condueix
a l’aigua
del riu
pel qual flueix
la vida
a l’aigua
de l'estany
en el mirall del qual
voldríem per fi
contemplar
el nostre rostre
del mar
del que tots
som
gota
d’aigua
el mar
que parla
a la nostra consciència
adormida
del vapor
que somia
ser
pluja
ser
neu
ser
riu
ser
mar
ser ...
baixar l'escala
que ens condueix
al món
en el que no passa
res
ni arriben els virus
el món
en el que
TOT
ÉS
en el qual podem
arribar
a ésser
tot el que podem
ÉSSER.
Per desconfinar
el temps
no cal
esperar
a que passi
el temps:
cal
esperar
AMB ESPERANÇA.

Manuel Montobbio

Estrasburg,
Dilluns de Pasqua
de dos mil vint