APLAUDIMENTS

  • APLAUDIMENTS

APLAUDIMENTS

APLAUDIMENTS
als balcons
cada tarda
a les vuit
APLAUDIMENTS
als que
als hospitals
ens cuiden
lluiten
contra el virus
de l'COVID-19
per la nostra
VIDA
es juguen la
VIDA
APLAUDIMENTS
de
VIDA
perquè estem
vius
perquè volem
seguir
vivint
perquè
davant del mirall
de la mort
davant del mirall
de l'informe
de víctimes
de cada dia
davant del mirall
de la corba
que inexorable
avança
i devora
l'angoixa,
volem
fer fugir
la por
volem
convocar
afirmar
L'ESPERANÇA
volem
ser
TOTS
UN
perquè,
encara que a penes
ens coneguem,
encara que sigui només ara
quan la imatge
de la família jueva
que surt cada tarda
a aplaudir
- pantalons o faldilla negres,
camisa blanca,
kepa ... -
comença a resultar-nos
familiar,
o tants altres rostres
tantes altres mans
al costat dels quals interpretem
l'obra de teatre
col·lectiva del nostre
APLAUDIMENT
de les vuit
de la tarda,
en l’
APLAUDIMENT
som
TOTS
UN,
i sentim
cada tarda
que no ho seria
del tot
si no estiguéssim
en ell
si no fóssim
amb els altres
APLAUDIMENT.
APLAUDIMENTS
que ens pregunten
què
aplaudim
què hem
APLAUDIT
en la vida
per què
APLAUDIM
per a què
APLAUDIM
amb què
APLAUDIM
com
APLAUDIM
quan
APLAUDIM
a qui
APLAUDIM
amb qui
APLAUDIM.
APLAUDIM
emocions
que no podem expressar
amb paraules
emocions
que no podem compartir
amb paraules
emocions
que travessen
les llengües
que travessen
les distàncies
que travessen
la línia
on
la paraula
es transforma
en murmuri
emocions
a les que volem donar
VEU
emocions
que expirem amb
APLAUDIMENTS
emocions
que inspirem amb
APLAUDIMENTS
amb els que respirem
emocions.
Viure
és
respirar.
APLAUDIM
perquè ens emocionem
APLAUDIM
per emocionar
APLAUDIM
per compartir
APLAUDIM
per a ser
UN,
sí;
i
aplaudim
també
de vegades
per a ser
NINGÚ
quan simplement
APLAUDIM
quan els altres
APLAUDEIXEN
perquè els altres
APLAUDEIXEN.
Car
APLAUDEIXEN
llavors
els altres
a través
d’un,
i ja no som
nosaltres,
ja no som
TOTS
UN:
som
TOTS
NINGÚ.
APLAUDIM
als herois
de les bates
blanques
als herois
de les bates
verdes
que en les trinxeres
de les UCIs
lluiten
per la vida
APLAUDIM
admiració
APLAUDIM
gratitud
APLAUDIM
la joia
de ser vius
APLAUDIM
l'esperança
infinita
APLAUDIM
la bellesa
APLAUDIM
l'eternitat
de l'instant
que ressona en
APLAUDIMENTS
que voldríem
eternitzar en
APLAUDIMENTS.
Quina heroïcitat
APLAUDIM?
Quina heroïcitat
hem aplaudit
A LA VIDA?
Quina heroïcitat
hem aplaudit
AMB LA VIDA?.
Car
APLAUDIM
amb les mans,
i
APLAUDIM
amb el cor
APLAUDIM
amb l'ànima
APLAUDIM
amb la vida.
Car
APLAUDIM
amb l’
estrèpit
ensordidor
que tot fa callar
a cop
de tambor
a cop
de tambor
a cop
de frenesí
que es perd
en el ressò;
i
APLAUDIM
amb el
silenci
en el
silenci
de l'amor
que guia
els actes
que guia
els gestos
de la vida
que respon
A LA VIDA
l'esperança
que respon
A L'ESPERANÇA
l'ànima
que respon
A L'ÀNIMA.
APLAUDIM
a les vuit
de la tarda,
i
APLAUDIM
en totes
les altres
hores
en tots
els altres
moments
del dia
i de la nit:
tota la
VIDA
tot a la
VIDA
pot ser
APLAUDIMENT.
Podem fer
APLAUDIMENT
tota la
VIDA
tot a la
VIDA.
Com
APLAUDIR
amb la
VIDA?
Com
fer
de la vida
APLAUDIMENT?
Què
APLAUDIM
quan ja no són
les vuit
de la tarda?
Què
APLAUDIREM
quan ja no
APLAUDIM
a les vuit
de la tarda?
Sonen
buits els
APLAUDIMENTS
que aplaudim
AMB LES MANS
ES PERD
EL SEU ECO
EN L'OBLIT.
Ressonen
però
A LA VIDA
els
APLAUDIMENTS
que
APLAUDIM
amb la
VIDA,
i la
MULTIPLIQUEN
sense fi:
es reflecteix l’
APLAUDIMENT
de la
VIDA
en el mirall
de l'
APLAUDIMENT
de la
VIDA
que es reflecteix
en el mirall
de l'
APLAUDIMENT
de la
VIDA,
i respon
al seu
ressò
el seu
ressò,
i
ressona
fins que només
sona
el seu
so
fins que només
sona
la seva
música,
i esdevé aquesta
l'única
melodia
de la
VIDA.
Amb quina
VIDA
amb quins
fets
APLAUDIM
als herois
de les bates
blanques
de les bates
verdes?.
Amb quines
polítiques
amb quina
acció col·lectiva
amb quines
lleis
anem a
APLAUDIR-LOS?
APLAUDIM
amb les
MANS
APLAUDIM
amb els
VOTS
APLAUDIM
cada matí
al despertar-nos
amb el
DIA
que ens proposem
VIURE.
Quan
tot això
passi,
quan
a les vuit
de la tarda
estiguin
buits
els balcons
i ressonin
les campanades
del silenci,
no deixis
no deixem
que els
APLAUDIMENTS
habitin l’
OBLIT:
recorda’ls
recordem-los
fem-los
REVIURE
fem-los
VIURE
amb el
COR
en el
COR.
Quan
tot això
passi,
quan
a les vuit
de la tarda
estiguin
buits
els balcons
i ressonin
les campanades
del silenci,
quan
el COVID-19
habiti
L'OBLIT
si algun dia
el COVID-19
habita
L'OBLIT,
no ho habitem
nosaltres
també:
seguim-ne
APLAUDINT
amb la vida
A LA VIDA
amb l'ànima
A L'ÀNIMA
a les vuit
de la tarda
i a totes
les hores
tots
els moments
del dia
i
de la nit.
SIGUEM
TOTS
HEROIS
que defensem
la vida
AMB LA VIDA.
Quan
tot això
passi,
quan
a les vuit
de la tarda
estiguin
buits
els balcons
i ressonin
les campanades
del silenci,
¿haurem après a
APLAUDIR
amb la
VIDA
a fer
de la
VIDA
un
APLAUDIMENT?
Aquest poema
escriu
APLAUDIMENTS
en els seus versos,
que voldrien
ser
APLAUDIMENTS
de paraules
que ressonin
sempre
dins teu
dins meu
a les vuit
de la tarda.
Aquest poema
no és només
un
APLAUDIMENT
de
PARAULES:
és una
INVOCACIÓ
perquè
APLAUDEIXIS
perquè
APLAUDIM
amb la
VIDA.
Aquest poema
no és
AQUEST POEMA,
ni aquí
acaba el seu
APLAUDIMENT,
ans comença ...
Aquest poema
és
EL POEMA
que
vas a
APLAUDIR
que
anem a
APLAUDIR
després d'aquest
últim
vers.

Manuel Montobbio

Estrasburg,
aplaudiments de Lluna
de finals de Maig
de dos mil vint